{"id":2722,"date":"2014-04-09T14:32:27","date_gmt":"2014-04-09T13:32:27","guid":{"rendered":"https:\/\/localhost:8080\/un-castell-de-conte-2\/"},"modified":"2026-04-30T17:43:24","modified_gmt":"2026-04-30T16:43:24","slug":"un-castell-de-conte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/un-castell-de-conte\/","title":{"rendered":"Un Castell de conte"},"content":{"rendered":"

Fuente:<\/strong>
\nhttp:\/\/www.diaridegirona.cat\/<\/a>
\nEstefania Gratacos Sonneville\/In\u00e9s Padrosa Gorgot, 18\/06\/06<\/p>\n

 <\/p>\n

Com cada any, la Biblioteca del Castell de Peralada mostra una part dels seus fons amb una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica que aquest cop pret\u00e9n transportar el visitant a la infantesa a trav\u00e9s dels contes.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"castell_conte\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Pertanyo a la meva infantesa com a un pa\u00eds\u00bb, va escriure Antoine de Saint-Exup\u00e9ry. L\u2019escriptor franc\u00e8s \u00e9s un dels protagonistes de l\u2019exposici\u00f3 que es pot visitar fins a finals d\u2019any a la Biblioteca del Castell de Perelada, i que pret\u00e9n retre homenatge als qui han participat en la hist\u00f2ria del llibre infantil: els recopiladors, els autors, els il\u00b7lustradors, els impressors i les editorials.<\/p>\n

 <\/p>\n

Durant molts segles, els contes s\u2019havien transm\u00e8s per via oral, i no \u00e9s fins a principis del segle dinou quan s\u2019imprimeixen. Amb la paulatina incorporaci\u00f3 d\u2019il\u00b7lustracions i coincidint amb els inicis de l\u2019escolaritzaci\u00f3 dels infants, acaben emprant-se com a eina pedag\u00f2gica: malgrat ser un g\u00e8nere literari considerat menor, facilitava l\u2019aprenentatge de l\u2019infant per la via de la fantasia i de la imatge.<\/p>\n

 <\/p>\n

Si durant la seva hist\u00f2ria la literatura infantil ha sofert alts i baixos en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies politicoecon\u00f2miques de cada pa\u00eds, en els darrers anys ha experimentat un impuls considerable pal\u00e8s en la proliferaci\u00f3 d\u2019edicions i en l\u2019ampliaci\u00f3 de la secci\u00f3 infantil a les biblioteques p\u00fabliques, a m\u00e9s de les narracions de contes i altres campanyes.<\/p>\n

 <\/p>\n

El recorregut de l\u2019exposici\u00f3 de la Biblioteca del Castell de Peralada s\u2019inicia amb una selecci\u00f3 d\u2019obres hist\u00f2riques de fabulistes com Isop, Iriarte, Samaniego o La Fontaine, reculls de contes an\u00f2nims orientals com Les mil i una nits, que tant influ\u00efren en l\u2019obra d\u2019Andersen, obres de petit format destinades al camp pedag\u00f2gic i antologies de contes com les de Terenci Thos i Codina, Joan Amades o Ramon Men\u00e9ndez Pidal. Hi ha versions de grans contistes estrangers com Charles Perrault, considerat el pare de la literatura infantil; els germans Grimm, recopiladors de contes tradicionals; Hans Christian Andersen, recopilador i autor; i grans il\u00b7lustradors com Rackham, Walt Disney, Pinchon, Herg\u00e9 (pseud\u00f2nim de Georges R\u00e9mi i creador de Tintin), Bartolozzi (l\u2019introductor de Pinotxo a Espanya), o Penagos, assidu col\u00b7laborador de l\u2019editorial Calleja.<\/p>\n

 <\/p>\n

La pres\u00e8ncia de la dona com a il\u00b7lustradora i contista queda representada amb la coneguda Comtesse de S\u00e9gur (Sophie Rostopchine), qui va iniciar-se en el g\u00e8nere en exercir d\u2019\u00e0via; Elena Fort\u00fan (pseud\u00f2nim d\u2019Encarnaci\u00f3n Aragoneses), creadora del personatge Celia i el seu cercle familiar fomat per Cuchifrit\u00edn i Matonkiki; Lola Anglada; Maria Claret; Merc\u00e8 Llimona; Pili Blasco; Elvira Elias; Leonor del Corral i Mary Greenwalt, entre d\u2019altres.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hi queda reflectida tamb\u00e9 la important tasca d\u2019editorials com Maucci, Juventud, Araluce, Sopena, Maravilla o Molino, amb un esment especial per a l\u2019editorial Calleja, que va contribuir de tal manera a la popularitzaci\u00f3 dels contes que es va estendre la dita \u00abtiene m\u00e1s cuento que Calleja\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

D\u2019entre els molts il\u00b7lustradors catalans de contes, es fa especial ress\u00f2 dels artistes vinculats a El Patufet, com Joan Llaverias, Gaiet\u00e0 Cornet, Joan Garc\u00eda-Junceda, Clovis Eimeric (pseud\u00f2nim de Llu\u00eds Almerich), els germans Folch i Torres, i Ramon Folch i Camarasa. I, per descomptat, herois i hero\u00efnes com Don Quixot, la bretona Becassine, Tintin, Massagran, en Patufet, el Petit Pr\u00edncep, la Celia, Mickey, Dumbo, Els tres porquets,…<\/p>\n

 <\/p>\n

NOMS PROPIS<\/strong>
\n\u2013 Elena Fort\u00fan<\/strong>, pseud\u00f2nim d\u2019Encarnaci\u00f3n Aragoneses (Madrid, 1886-1952): A la d\u00e8cada dels 20 va col\u00b7laborar en revistes infantils; quan va esclatar la Guerra Civil va escriure a la premsa di\u00e0ria; i despr\u00e9s de la contesa viatja a l\u2019Argentina, per\u00edode en el qual la seva creativitat experimenta un par\u00e8ntesi fins la tornada a la Pen\u00ednsula, moment en qu\u00e8 recupera l\u2019estat an\u00edmic necessari per desenvolupar la inspiraci\u00f3. Elena Fort\u00fan va traslladar moltes de les seves viv\u00e8ncies a la seva principal protagonista, Celia, la qual va ser il\u00b7lustrada per diferents artistes com Boni, Molina Gallent, Palacios o Regidor i va ser tan famosa que va arribar a eclipsar l\u2019autora. Celia, juntament amb altres membres del cercle familiar fictici com Cuchifrit\u00edn, Mila i Matonkiki, s\u00f3n uns personatges molt propers als lectors per les perip\u00e8cies i entremaliadures quotidianes, la curiositat i les opinions pr\u00f2pies.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u2013 Lola Anglada<\/strong> (Barcelona, 1892-Tiana, 1984): Els contes de Lola Anglada de la biblioteca peraladenca s\u00f3n llibres de bibli\u00f2fil, numerats, i dedicats i signats per l\u2019autora a Miquel Mateu. Alumna d\u2019Antoni Utrillo i Joan Llaverias, es troba inclosa dins del moviment noucentista tant per l\u2019estil dels dibuixos com per la seva pretensi\u00f3 pedag\u00f2gica. Va comen\u00e7ar col\u00b7laborant a Cu-cut! i a En Patufet. En els dibuixos destinats a contes infantils pren especial protagonisme el g\u00e8nere animal i les escenes d\u2019infants, recordant les de la seva pr\u00f2pia infantesa. Les seves il\u00b7lustracions primerenques tenen reminisc\u00e8ncies de la pr\u00e0ctica de la t\u00e8cnica del gravat i altres denoten la influ\u00e8ncia del dibuixant angl\u00e8s Arthur Rackham, i tota la seva obra es caracteritza pel protagonisme del color. Va guanyar una beca del Govern franc\u00e8s (1918) i va residir a Par\u00eds, on va treballar per a diverses editorials com Nathan o Hachette. Alguns dels seus t\u00edtols m\u00e9s coneguts s\u00f3n En Peret (1928), Margarida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929) o Narc\u00eds (1930). A El parenostre interpretat per als infants (1927), les il\u00b7lustracions a la ploma s\u00f3n emprades com a missatge religi\u00f3s per fer entenedora l\u2019oraci\u00f3. Durant la Guerra Civil va il\u00b7lustrar El m\u00e9s petit de tots (1937) per enc\u00e0rrec de la Generalitat, llibre que explicita el seu comprom\u00eds amb Catalunya. Despr\u00e9s de la contesa es va instal\u00b7lar a Tiana i va estar molts anys sense publicar.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"lola_anglada\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2013 B\u00e9cassine<\/strong>: B\u00e9cassine \u00e9s una hero\u00efna per casualitat. El dia 1 de febrer de 1905, un dia abans del tancament de l\u2019edici\u00f3 del nou setmanari parisenc La Semaine de Suzette, destinat a nenes d\u2019entre 8 i 14 anys, la seva redactora en cap s\u2019adona que l\u2019\u00faltima p\u00e0gina est\u00e0 en blanc. Improvisa una historieta inspirada en la seva minyona, i la fa dibuixar urgentment per Joseph Porphyre Pinchon, pintor i il\u00b7lustrador. B\u00e9cassine ja \u00e9s una realitat i molt aviat obt\u00e9 un \u00e8xit notable, les joves lectores no deixen de reclamar-la en les successives edicions de la revista. Durant anys, apareix i desapareix de la publicaci\u00f3, fins que el 1913 es publica el primer \u00e0lbum.
\nA principis del segle XX, la criada bretona \u00e9s una figura emblem\u00e0tica parisenca. La mis\u00e8ria empeny moltes joves bretones a l\u2019\u00e8xode rural. A la capital, s\u00f3n obreres, minyones, dides o fins i tot prostitutes. En aquest context neix el personatge, per\u00f2 tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca neix el seu rebuig pels militants nacionalistes bretons i per una part de la poblaci\u00f3. Maurice Languereau, autor de les hist\u00f2ries, \u00e9s un cat\u00f2lic legitimista, desitj\u00f3s de preservar l\u2019originalitat de les prov\u00edncies franceses. Manifesta un inter\u00e8s real per la B\u00e9cassine i t\u00e9 el pressentiment que nom\u00e9s dignificant-la podr\u00e0 convertir la minyona en una hero\u00efna de c\u00f2mic. El 1913 i 1914 publica dos \u00e0lbums on la infantesa i l\u2019aprenentatge de la bretona li procuren una fam\u00edlia, un passat i un estat civil. La B\u00e9cassine travessa un segle on tot s\u2019accelera, tot es transforma i es converteix en testimoni directe de l\u2019evoluci\u00f3 de la societat, dels seus invents i de les seves modes. Fullejar els \u00e0lbums de la B\u00e9cassine \u00e9s tamb\u00e9 fullejar la hist\u00f2ria de Fran\u00e7a. Podem veure-hi arribar les noves tecnologies, una B\u00e9cassine que participa activament en els grans conflictes b\u00e8l\u00b7lics (valenta i patri\u00f2tica a B\u00e9cassine pendant la Grande Guerre), fet que provocar\u00e0 la retirada dels seus \u00e0lbums durant l\u2019Ocupaci\u00f3, per\u00f2 una B\u00e9cassine que tamb\u00e9 protagonitza l\u2019aparici\u00f3 de nous m\u00e8todes educatius, contraris a la repressi\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 tradicional. M\u00e9s que un reflex del seu temps, \u00e9s un personatge avantguardista. Una s\u00e8rie de 27 \u00e0lbums escrits per Maurice Langueraeu i il\u00b7lustrats per Pinchon, al llarg dels quals B\u00e9cassine s\u2019ha convertit en una hero\u00efna femenina que sobrepassa el marc dels c\u00f2mics per convertir-se en un mite atemporal. Quatre generacions de francesos han sucumbit al seu encant.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"becassine\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2013 Tint\u00edn<\/strong>: L\u2019intr\u00e8pid reporter apareix per primer cop el 1929, a les p\u00e0gines del Petit Vigti\u00e8me, suplement infantil de Le vingti\u00e8me si\u00e8cle, un diari belga de reconeguda ideologia profeixista. D\u2019aspecte jove i amb un inconfusible tup\u00e8, \u00e9s el gran protagonista i heroi de les aventures creades per Herg\u00e9. Sempre lluita contra el mal, defensa els m\u00e9s d\u00e8bils i tamb\u00e9 sap perdonar. Valent, imaginatiu, insubornable, fidel als seus amics, prudent i intel\u00b7ligent, destaca per moltes qualitats. S\u2019adapta a totes les circumst\u00e0ncies i sempre surt victori\u00f3s de la lluita cos a cos. Gr\u00e0cies a la seva amistat i sinceritat ha conegut molts amics al llarg de les seves aventures: el Capit\u00e0 Haddock, el professor Tornassol, els Dupondt-Dupont (aqu\u00ed Hern\u00e0ndez i Fern\u00e0ndez), la Castafiore, en Xang, … Per\u00f2 la seva lluita pel b\u00e9 tamb\u00e9 l\u2019ha enfrontat amb enemics de totes menes. El seu creador, Georges R\u00e9mi (Herg\u00e9) neix el 1907 en una fam\u00edlia cat\u00f2lica de classe mitjana. Als set anys comen\u00e7a a dibuixar historietes. L\u2019any 1921 s\u2019incorpora als boy-scouts, i dos anys despr\u00e9s entra a formar part de la revista Le Boy-Scout Belge, on ja comen\u00e7\u00e0 a firmar amb el pseud\u00f2nim d\u2019Herg\u00e9.
\nLes aventures de Tint\u00edn apareixen a Le petit vingti\u00e8me fins que el maig de 1940 B\u00e8lgica \u00e9s enva\u00efda pels alemanys i desapareixen el diari Le Vingti\u00e8me Si\u00e8cle i el seu setmanari juvenil. Llavors Herg\u00e9 pass\u00e0 a ser redactor en cap del suplement Soir Jeunesse, que pertanyia a Le Soir, un diari controlat pels alemanys, Quan B\u00e8lgica \u00e9s alliberada el 1944, els aliats acusen Herg\u00e9 de col\u00b7laboracionista amb els alemanys i l\u2019aparten de tota publicaci\u00f3. Tint\u00edn reapareix el 1946, quan es comen\u00e7a a publicar el setmanari belga Tint\u00edn.
\nEls c\u00f2mics de Tint\u00edn han estat tradu\u00efts a m\u00e9s de 60 idiomes i dialectes i se n\u2019han venut m\u00e9s de 200 milions d\u2019exemplars a tot el m\u00f3n.
\nEl seu creador va tractar en les seves hist\u00f2ries els successos internacionals de la seva \u00e8poca. Als seus \u00e0lbums hi trobem la Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica, el colonialisme, l\u2019ascensi\u00f3 del feixisme, la conquesta de l\u2019espai, la guerra freda, les dictadures llatinoamericanes i l\u2019espoli del tercer m\u00f3n…. Remi mor el 3 de mar\u00e7 de 1983 a Brussel\u00b7les, de leuc\u00e8mia. No va voler que ning\u00fa continu\u00e9s amb les aventures de Tint\u00edn. El 1986 es public\u00e0 Tint\u00edn i l\u2019artalfa, l\u2019\u00faltima i inacabada obra d\u2019Herg\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"tintin\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2013 El petit pr\u00edncep<\/strong>: Antoine de Saint-Exup\u00e9ry va ser un aviador i literat franc\u00e8s nascut a Li\u00f3 l\u2019any 1900 i mort el 1944, quan va desapar\u00e8ixer en una missi\u00f3 de reconeixement, mentre sobrevolava la Fran\u00e7a ocupada pels nazis, durant la Segona Guerra Mundial. Saint-Exup\u00e9ry comen\u00e7a escrivint en prosa l\u00edrica viv\u00e8ncies de car\u00e0cter novel\u00b7lesc i, posteriorment, continua amb diaris, informes i cartes. Els seus textos s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia de reflexions profundes de tipus humanista i de cr\u00edtica a la cultura. La seva obra m\u00e9s famosa \u00e9s El Petit Pr\u00edncep. Publicat inicialment als Estats Units el 1943, on l\u2019autor s\u2019havia refugiat de la invasi\u00f3 nazi, El Petit Pr\u00edncep \u00e9s el llibre franc\u00e8s m\u00e9s venut al m\u00f3n (uns vuitanta milions de llibres) i se n\u2019han fet entre 400 i 500 edicions. A m\u00e9s, \u00e9s l\u2019obra liter\u00e0ria m\u00e9s tradu\u00efda, a unes 160 lleng\u00fces o dialectes, de l\u2019aran\u00e8s a l\u2019amazigh, passant pel xhosa, una de les onze lleng\u00fces oficials de Sud\u00e0frica.
\nSegons els experts, Saint-Exup\u00e9ry tenia el personatge en ment des de feia temps, i ja en els seus dibuixos dels anys 30 se\u2019l sol trobar. Malgrat tot, no \u00e9s fins el 1942 quan es decideix a escriure un llibre sobre aquest jovenet. L\u2019editor americ\u00e0 Eug\u00e9ne Reynal li suggereix que el converteixi en l\u2019heroi d\u2019un conte infantil despr\u00e9s de veure\u2019n un dibuix en un tovall\u00f3 del restaurant on dinaven plegats. Sis mesos despr\u00e9s neix El Petit Pr\u00edncep, publicat als Estats Units en franc\u00e8s i angl\u00e8s. El 31 de juliol, Saint-Exup\u00e9ry desapareix a bord del seu avi\u00f3, sense poder veure El Petit Pr\u00edncep publicat al seu pa\u00eds natal, on no apareix fins al 1946, un any despr\u00e9s de la Guerra.
\nEl petit pr\u00edncep viu en un asteroide, que comparteix amb una flor capritxosa i tres volcans. Quan comen\u00e7a a experimentar la solitud decideix abandonar l\u2019asteroide en busca d\u2019un amic. Recorre diversos planetes fins que arriba a la Terra i coneix l\u2019aviador. Malgrat la seva simplicitat, El Petit Pr\u00edncep planteja un interrogant que condiciona la nostra exist\u00e8ncia. Es tracta d\u2019una inversi\u00f3 dels valors. Tot el que els homes creuen important \u00e9s banal als ulls del petit pr\u00edncep, per\u00f2 tot el que els homes consideren intranscendent constitueix la seva ra\u00f3 de viure. En les seves planes s\u2019evoquen els valors m\u00e9s ferms i essencials de l\u2019humanisme: solidaritat, bondat, enteresa, tenacitat, companyonia i entusiasme pel coneixement. El llibre \u00e9s un s\u00edmbol de la cerca permanent de l\u2019home, d\u2019aquells principis que enriqueixen l\u2019esperit i que porten pau infinita a l\u2019\u00e0nima: \u00abHeus aqu\u00ed el meu secret. \u00c9s molt senzill: nom\u00e9s hi veiem b\u00e9 amb el cor. Tot el que \u00e9s essencial \u00e9s invisible als ulls\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"petit_princep\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2013 Walt Disney<\/strong> (Chicago, 1901-1966): Walter Elias Disney neix i passa la infantesa a Chicago, i als 16 anys s\u2019allista a l\u2019ex\u00e8rcit, que el trasllada a Fran\u00e7a amb motiu de la Primera Guerra Mundial. En el camp de batalla es dedica a conduir ambul\u00e0ncies de la Creu Roja i les estones lliures les passa dibuixant caricatures. Un cop acabada la Guerra torna als Estats Units i acaba els seus estudis en diferents Escoles de Belles Arts. Els seus inicis com a professional se centren en la publicitat, per\u00f2 el 1922, amb el seu germ\u00e0 i Ub Iwerks, creen el seu propi negoci, que amb els anys es convertir\u00e0 en el Disney Studios.
\nEl 1928 neix el seu personatge m\u00e9s internacional, Mickey, i durant els anys 30 arriben els altres personatges emblem\u00e0tics de la companyia (Donald, Pluto, Goofy, Minnie, etc…). El 1937 produeixen el primer llargmetratge:
\nBlancaneus i els set nans, als que van seguir Fantasia (1941) i Bambi (1942). Les produccions se succeeixen amb \u00e8xit, fins que als anys cinquanta l\u2019empresa travessa una crisi important: una part dels empleats, tips de la tirania de Disney, decideixen abandonar la companyia i formar la United Productions of America. \u00c9s dins d\u2019aquest marc que Disney decideix aprofitar els personatges i les hist\u00f2ries m\u00e9s llegides pel p\u00fablic infantil per crear els Cl\u00e0ssics Disney, versions adaptades dels arguments dels contes m\u00e9s populars.
\nHome ric i reconegut, per\u00f2 de salut prec\u00e0ria, el 1966 va morir durant una operaci\u00f3. Sobre la seva mort circula una llegenda que assegura que es va sotmetre a un proc\u00e9s de crionitzaci\u00f3 (congelaci\u00f3), en espera de trobar un remei a la seva malaltia.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"walt_disney\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Un_castell_de_conte<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fuente: http:\/\/www.diaridegirona.cat\/ Estefania Gratacos Sonneville\/In\u00e9s Padrosa Gorgot, 18\/06\/06   Com cada any, la Biblioteca del Castell de Peralada mostra una part dels seus fons amb una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica que aquest cop pret\u00e9n transportar el visitant a la infantesa a trav\u00e9s dels contes.     Pertanyo a la meva infantesa com a un pa\u00eds\u00bb, va escriure … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2716,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-2722","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-programa-actual-fr"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2722"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8806,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2722\/revisions\/8806"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}