Cent anys despr\u00e9s, el Castell de Peralada \u00e9s l\u2019epicentre de l\u2019activitat d\u2019un grup empresarial que gestiona la quarta generaci\u00f3 de la mateixa fam\u00edlia<\/strong> (els germans Isabel, Javier i Miguel Suqu\u00e9 Mateu) i que centra la seva activitat en el m\u00f3n del vi i la gastronomia (amb celler a Peralada i en altres indrets i diversos restaurants, un dels quals amb una estrella Michelin), l\u2019oci i la restauraci\u00f3 (amb casinos, un hotel i un camp de golf) i la cultura (amb un reconegut Festival), i que mant\u00e9 viu a m\u00e9s un dels projectes m\u00e9s emblem\u00e0tics de Dami\u00e0 Mateu: l\u2019empresa automobil\u00edstica Hispano Suiza.<\/p>\n Durant tot aquest any s\u2019han fet activitats per commemorar aquest primer centenari de la compra del conjunt monumental de Peralada per part de Dami\u00e0 Mateu, i la celebraci\u00f3 no s\u2019acabar\u00e0 aqu\u00ed, perqu\u00e8 per a l\u2019estiu que ve est\u00e0 prevista la posada en servei de la primera fase d\u2019un altre projecte molt significatiu al recinte del castell: un auditori permanent, amb sales d\u2019assaig i altres instal\u00b7lacions, que ser\u00e0 la\u00a0seu del Festival i d\u2019altres activitats<\/strong>.<\/p>\n L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un castell a Peralada est\u00e0 documentada des del segle XIII<\/strong>: \u00abl\u2019any 1285, durant una guerra contra Fran\u00e7a, el primer castell dels vescomtes de Peralada va quedar destru\u00eft\u00bb, es pot llegir al web del Museu del Castell de Peralada, que afegeix que, enlloc de restaurar-lo, els vescomtes van decidir construir-ne un de nou fora de la muralla de la localitat, per evitar les limitacions d\u2019espai que se\u2019n derivaven. Tamb\u00e9 van cedir a uns frases carmelites uns terrenys situats al costat perqu\u00e8 hi fessin el seu convent, amb la condici\u00f3 que els vescomtes se\u2019l quedarien si els religiosos en marxaven.<\/p>\n Amb el temps, castell i convent van quedar abandonats<\/strong> fins que a mitjans de a d\u00e8cada de 1850, els tres germans Rocabert\u00ed, la fam\u00edlia que conservava el t\u00edtol nobiliari de Peralada (transformat de vescomtat a comtat), decideixen traslladar-s\u2019hi des de la seva resid\u00e8ncia de Par\u00eds (tamb\u00e9 tenien propietats a Mallorca): \u00abEn arribar es troben amb un castell medieval, entre militar i casalot, que no t\u00e9 res a veure amb els palaus francesos on estan acostumats a viure, aix\u00ed que decideixen convertir el vell castell en un Palau a la moda francesa, dotar-lo d\u2019algunes comoditats com aigua corrent i llum de gas i construir el parc, encarregat a Duvillers, que firma el projecte el 30 d\u2019abril de 1877. A l\u2019actual museu hi instal\u00b7len una escola gratu\u00efta per als nens del poble; \u00e9s una escola de cultura general, oficis art\u00edstics i m\u00fasica, en la que un dels comtes hi fa tamb\u00e9 de professor\u00bb, expliquen des del Museu.<\/p>\n La mort sense hereus dels tres germans Rocabert\u00ed deixa el castell en mans del Marqu\u00e8s de la Torre, que l\u2019utilitza nom\u00e9s com a casa d\u2019estiueig<\/strong>. Qual ell mor, Dami\u00e0 Mateu el compra per cedir-lo al seu fill. Tal com explica In\u00e9s Padrosa, \u00ab aix\u00ed va ser com el casal tan ben restaurat i equipat pels Rocabert\u00ed es va convertir en la segona llar de la fam\u00edlia Mateu-Quintana. Peralada li va permetre a Miquel Mateu esplaiar-se en la seva afici\u00f3 pel col\u00b7leccionisme; amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la seva esposa, va ampliar el patrimoni art\u00edstic amb la dotaci\u00f3 de peces extraordin\u00e0ries de mobiliari, pinacoteca, vidre, orfebreria i tapissos, i va procedir tamb\u00e9 a l\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019algunes col\u00b7leccions ja iniciades pels comtes com la de Vicente L\u00f3pez, la de morters, la de numism\u00e0tica i la biblioteca. A ell es deuen diverses de les principals col\u00b7leccions bibliogr\u00e0fiques existents: la d\u2019Execut\u00f2ries de Noblesa; la Col\u00b7lecci\u00f3 Cervantina; la d\u2019Incunables; la de Goigs; aix\u00ed com la compra de c\u00f2dexs, cantorals i manuscrits\u00bb.<\/p>\n Miquel Mateu va desenvolupar una llarga carrera en el m\u00f3n dels negocis, continuant i ampliant els del seu pare, i tamb\u00e9 en la pol\u00edtica<\/strong> (arribaria a ser alcalde de Barcelona i procurador a Corts). A Peralada, Mateu va posar les bases del que avui \u00e9s el celler m\u00e9s important de la Denominaci\u00f3 d\u2019Origen Empord\u00e0<\/strong>: Perelada. Com explica In\u00e9s Padrosa en la presentaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 del centenari (veure pe\u00e7a lateral): \u00abal cap de quatre anys de la compra del Castell, Miquel Mateu posa els fonaments de la que esdevindr\u00e0 una de les millors empreses vitivin\u00edcoles de Catalunya: \u2018Cavas del Ampurd\u00e1n\u2019. Primerament a les depend\u00e8ncies del Convent del Carme i, amb els anys, es basteix un nou edifici a l\u2019antic eucaliptar dels comtes, just davant les torres del castell\u00bb. Aquella incipient empresa vitivin\u00edcola disposa ara de l\u2019espectacular nou celler inaugurat l\u2019any passat, produeix uns 2 milions d\u2019ampolles a l\u2019any a l\u2019Empord\u00e0 i hi factura uns 20 milions (60 si s\u2019hi sumen altres cellers del grup i la producci\u00f3 de cava).<\/p>\n De fet, el nou celler de Peralada es va construir aprofitant l\u2019espai i part de les instal\u00b7lacions d\u2019una granja que tamb\u00e9 va impulsar Miquel Mateu<\/strong>: la va dissenyar Adolf Florensa l\u2019any 1941 i tenia la doble funci\u00f3 d\u2019explotaci\u00f3 de bestiar bov\u00ed i equ\u00ed, i allotjament de fam\u00edlies de treballadors.<\/p>\n El Castell de Peralada es va convertir durant d\u00e8cades en nucli d\u2019activitat cultural i social a la zona, i va protagonitzar episodis hist\u00f2rics tan destacats com ser el refugi de part del patrimoni del museu del Prado de Madrid<\/strong> quan era traslladat fora d\u2019Espanya per evitar que result\u00e9s danyat durant la Guerra civil. S\u2019hi feien celebracions diverses, de festes de la verema a exhibicions de cotxes cl\u00e0ssics, en una aposta que refor\u00e7aria la tercera generaci\u00f3 de la fam\u00edlia: la filla de Miquel Mateu, Carmen Mateu Quintana (1936-2018) i el seu marit, Artur Suqu\u00e9 i Puig (1930-2021): \u00abEl matrimoni Suqu\u00e9 Mateu s\u2019ocupa de diversificar les actuacions i obrir les col\u00b7leccions al p\u00fablic. Els principals objectius foren els dedicats a la cultura i el lleure amb l\u2019obertura del Museu, la creaci\u00f3 del Casino, la del Festival Internacional de M\u00fasica, la del golf i l\u2019impuls vitivin\u00edcola i gastron\u00f2mic. Com a resultat el nom de Peralada traspassa fronteres i esdev\u00e9 conegut internacionalment\u00bb, assegura In\u00e9s Padrosa.<\/p>\n El Casino de Peralada (com els de Lloret i Barcelona, impulsats tamb\u00e9 per Artur Suqu\u00e9) data de finals de la d\u00e8cada de 1970, mentre que les primeres gales musicals que Carmen Mateu organitza\u00a0al castell s\u00f3n a la d\u00e8cada de 1980, i acabarien cristal\u00b7litzant en el Festival\u00a0Internacional de M\u00fasica Castell de Peralada, que neix el 1987. Totes dues activitats estan m\u00e9s que consolidades en l\u2019actualitat, i al seu voltant el grup empresarial familiar hi ha bastit un concepte de \u00abresort\u00bb que inclou diversos restaurants, un hotel i un camp de golf i que genera aquell \u00abpol d\u2019atracci\u00f3\u00bb amb una \u00aboferta variada i diversa, per\u00f2 complement\u00e0ria\u00bb<\/strong>.<\/p>\n A m\u00e9s, per facilitar el coneixement de la hist\u00f2ria de Peralada i la fam\u00edlia Suqu\u00e9 Mateu, s\u2019ha apostat per potenciar el Museu que hi ha al Castell, que des del 2022 compta a m \u00e9s amb un espai dedicat a la marca d\u2019autom\u00f2bils Hispano Suiza<\/strong>, que van fundar el 1904 Dami\u00e0 Mateu i l\u2019enginyer su\u00eds Marc Birkigt, i que despr\u00e9s d\u2019unes primeres d\u00e8cades fulgurats va caure en declivi, fins que el 2019 va ser recuperada pels germans Isabel, Javier i Miguel Suqu\u00e9 Mateu com una altra de les apostes d\u2019un grup que ha crescut en el sector dels casinos i dels vins de manera exponencial en les darreres d\u00e8cades.<\/p>\n Una de les joies de la corona del Castell de Peralada, la seva biblioteca<\/strong> (tant per la bellesa de l\u2019espai com per la riquesa dels fons que atresora, amb m\u00e9s de 100.000 volums, alguns dels quals aut\u00e8ntiques rareses dels segles XVI i XVII), \u00e9s l\u2019escenari d\u2019una exposici\u00f3 que vol repassar la hist\u00f2ria del recinte i donar una pinzellada de les principals activitats que l\u2019han marcat des de la seva adquisici\u00f3 per Dami\u00e0 Mateu, l\u2019any 1923. La responsable de la mostra (que estar\u00e0 oberta fins el mes de mar\u00e7 i els horaris de visita de la qual es poden consultar a museucastellperalada.com)\u00a0ha estat la bibliotec\u00e0ria i arxivera In\u00e9s Padrosa, que explica que \u00abhem seleccionat algunes peces especialment significatives de les principals col\u00b7leccions del museu, i tamb\u00e9 objectes que tinguin a veure amb les diferents activitats relacionades amb el Castell\u00bb. Tot plegat s\u2019exhibeix als laterals de l\u2019espai central de la biblioteca, algunes peces a les parets i d\u2019altres en vitrines.<\/p>\n Figures de vidre, llibres dels fons bibliogr\u00e0fics m\u00e9s destacats de la col\u00b7lecci\u00f3 (els incunables, el Quixot, les execut\u00f2ries de noblesa i l\u2019anomenat \u00abinfern\u00bb, amb obres \u00abprohibides\u00bb, sobretot er\u00f2tiques) i documentaci\u00f3 i fotografies diverses<\/strong> ocupen bona part d\u2019aquestes vitrines, en les quals tamb\u00e9 hi ha espai per al m\u00f3n del vi i la gastronomia, la cultura de la m\u00e0 del Festival de Peralada, i l\u2019oci i el joc (a l\u2019interior del Castell tamb\u00e9 hi ha una casino).<\/p>\n In\u00e9s Padrosa ha seleccionat algunes peces escollides que representen b\u00e9 a la fam\u00edlia, informa Cristina Vil\u00e0 Bartis. Per una banda, el retrat del comte de Peralada, una obra del pintor Vicente L\u00f3pez (1772-1850), de qui Miquel Mateu va aplegar una de les col\u00b7leccions privades m\u00e9s importants del m\u00f3n. Tamb\u00e9 un retrat de la seva dona, Joana de Boixadors, comtessa de Peralada i els seus cinc fills, pintat per Francesc Lacoma (1778-1849). Padrosa explica que aquesta va ser una tela molt viatgera, ja que del Par\u00eds on va ser pintada, va seguir els seus propietaris, segurament, a Madrid o Palma de Mallorca, tot i que es t\u00e9 const\u00e0ncia que al segle XIX ja estava a Peralada gr\u00e0cies a una fotografia que va fer Tom\u00e0s de Rocabert\u00ed i que es conserva en uns \u00e0lbums familiars. \u00abM\u00e9s tard, els descendents mallorquins se\u2019l van endur, fins que fa pocs anys Carme Mateu el va comprar i va retornar a Peralada\u00bb, comenta la bibliotec\u00e0ria. Finalment, a l\u2019exposici\u00f3 s\u2019exhibeix un retaule de Menc\u00eda de Mendoza, que es trobava en una capella de la Casa del Cord\u00f3n de Burgos, i un privilegio rodado del 1300, de la villa de Pedroso, a la Rioja, comprat per Miquel Mateu i que la mateixa Padrosa n\u2019ha fet la transcripci\u00f3. \u00ab\u00c9s in\u00e8dit i representa molt b\u00e9 la documentaci\u00f3 variada de tot Espanya que va arribar a comprar Miquel Mateu, \u00e9s com la punta de l\u2019iceberg\u00bb, detalla.<\/p>\n Llibres destacats a l\u2019exposici\u00f3 n\u2019hi ha molts, com ara La cosmografia<\/em> de Ptolomeu, del 1482, la Cr\u00f2nica de Nuremberg<\/em>, del 1493, i un Missal Mallorqu\u00ed<\/em> editat a Ven\u00e8cia el 1506 del qual nom\u00e9s hi ha deu exemplars al m\u00f3n. Al marge de diversos exemplars del Quixot<\/em>, entre els quals un d\u2019editat el 1605, el mateix any de l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019obra.<\/p>\n I tamb\u00e9 hi ha, \u00e9s clar, l\u2019origen de tot plegat, l\u2019escriptura de propietat del castell que Dami\u00e0 Mateu va comprar l\u20191 de desembre del 1923<\/strong>, ara n\u2019ha fet cent anys, per cedir-lo al seu fill Miquel. \u00abDami\u00e0 Mateu va comprar el castell perqu\u00e8 tenia un p\u00f2sit hist\u00f2ric i cultural i ja hi havia col\u00b7leccions importants que havien portat els Rocabert\u00ed. I Miquel Mateu va saber convertir aquella \u2018casa d\u2019esbarjo\u2019 en el recinte ideal per fer cr\u00e9ixer la seva passi\u00f3 col\u00b7leccionista\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" FONT: Dominical Diari de Girona, 31 de desembre de 2023 Aquest mes de desembre de 2023 s\u2019han complert cent anys de la compra del castell de Peralada per part de la fam\u00edlia Mateu; el que havia estat una resid\u00e8ncia nobili\u00e0ria amb propietats agr\u00edcoles s\u2019ha convertit en l\u2019epicentre d\u2019un grup dedicat a l\u2019oci, la cultura i … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7875,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[],"class_list":["post-7879","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-programa-actual-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7879","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7879"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7879\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8155,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7879\/revisions\/8155"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7879"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7879"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7879"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"4a1d275f-d80f-4118-a6d8-c80f66d9562b_source-aspect-ratio_default_0\"](\"https:\/\/www.museucastellperalada.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/4a1d275f-d80f-4118-a6d8-c80f66d9562b_source-aspect-ratio_default_0.jpg\")
<\/a><\/p>\nDes del segle XIII<\/h2>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nLa hist\u00f2ria del Castell, a la biblioteca<\/h2>\n
<\/a><\/p>\n