El passat dissabte 7 d’octubre Inés Padrosa va presentar el seu llibre monogràfic
a la Biblioteca del Castell de Peralada.
Peralada, 9 d’octubre de 2017. El passat dissabte 7 d’octubre va tenir lloc al Castell de Peralada la presentació de la monografia “La reforma de l’església i convent del Carme de Peralada (1875-1895)” de la investigadora empordanesa Inés Padrosa, una obra editada sota el patrocini de la Fundació Castell de Peralada en la que es presenten els fruits dels treballs de recerca que l’autora ha portat a cap no només a l’arxiu de la biblioteca peraladenca sinó també al del Regne de Mallorca que és a on es troba el gruix de la documentació corresponent a la casa noble dels Rocabertí, comtes de Peralada.
Els noms concrets es desvetllaran el dia de la presentació, però en aquesta obra de 152 pàgines que s’edita a tot color, es mostra que aquest procés de reforma iniciada i acabada pels darrers membres de la nissaga comtal Don Antoni i Don Tomàs, fou una perfecta simbiosi d’intervencions d’artistes vitrallers, escultors, i d’arquitectes de primer nivell català, amb artesans (fusters, escodaires, pintors, campaners, estucadors…) de les rodalies i, el més nou, de mosaïcistes de rang internacional, famosos per les seves intervencions en edificis públics europeus. Un a un, Padrosa va analitzant les seves biografies i les seves obres.
Amb aquest estudi, que és ampliació del que ja en el seu dia es va donar a conèixer sobre les vidrieres de Rigalt, Padrosa considera que es veu enriquit el patrimoni cultural no només de Peralada, que esdevé un conjunt monumental cabdal, sinó el de tota la comarca empordanesa.
Sobre Inés Padrosa:
Nascuda circumstancialment a Girona, ha passat la infantesa a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i, des de l’any 1975, resideix a Figueres (Alt Empordà). És Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història de l’Art (UAB), 1984 i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació, 1975 i 1986. Ha exercit la docència i ha desplegat una intensa activitat d’investigació sobre diferents disciplines de la comarca de l’Alt Empordà, d’entre les que sobresurt la vessant bibliogràfica, fotogràfica i biogràfica. Des de l’any 1986 és bibliotecària de la Biblioteca del Palau de Peralada (Peralada), on ha organitzat exposicions anuals i actes culturals, i des d’on ha desenvolupat una extensa tasca de difusió dels fons d’una de les biblioteques privades més importants de Catalunya.
A la dècada dels 90, com a investigadora especialitzada en la comarca de l’Alt Empordà la principal aportació va ser la publicació de la bibliografia comarcal, en paper i suport digital, va ser la primera comarca de Catalunya en gaudir d’una eina d’aquestes característiques; circumstància que ha permès evolucionar d’una manera molt més ràpida en la recerca d’aquest àmbit geogràfic. L’altre eina fonamental, punt de partida per aprofundir en l’excel·lència empordanesa, haurà estat el “Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà” en el qual s’hi apleguen més de 2.000 biografies amb un gran nombre de fotografies dels personatges. Cal destacar que l’Alt Empordà ha estat, de nou, la primera comarca de Catalunya que gaudeix d’un diccionari biogràfic comarcal.