La pesta bubònica del segle XVI tractada per un metge de Peralada

Autor: Lluís Fabra (s. XVI-XVII)

Títol: Discurs sobre la pesta explicant la essència della, causes, senyals, pronòstic y curació, axí a lo que toca en general a la pesta com en particular acomodat a la concorrencia del any 1586 fins al present 1589.

Lloc: Perpinyà

Impremta: Sampsó Arbús

Data: 1589

Fons: BPP

Signatura: 616.981.45 (46.71) Fab D

Extensió: 287 pàgs.

Mida: 15 cm.

Si fem un exercici d’agraïment als nostres predecessors i, encarem la mirada als representants de l’Alt Empordà, és el moment de tenir presents alguns d’aquells que ajudaren a la millora de la salut pública i del benestar social gràcies als seus coneixements. Un dels primers de qui en tenim constància és Lluís Fabra. Això ha estat gràcies a una obreta que ens va deixar escrita i de la que en farem una petita dissecció en el present escrit.

Lluís Fabra va néixer a Peralada a la 2ª meitat s. XVI. Va estudiar als Estudis Generals de Barcelona i es llicencià i doctorà l’any 1575. El Tribunal estava format per Simó Joan Desplà, Joan Benet Pallarès, Esteve Guardiet i Geroni Merola.

Va començar l’exercici de la professió com a metge del Capítol de Girona. Un lloc privilegiat que li va permetre rebre una bona paga i estar molt ben relacionat, ja que va establir contacte amb els més alts representants de l’església gironina.

Tal i com molt bé explica Benet Julià, Fabra va tenir la sort de coincidir amb professionals de reconeguda trajectòria. Alguns havien estudiat a Montpellier, aquest era el cas del figuerenc Geroni Mediona, mentre que altres procedien de Barcelona com Geroni Merola qui, amb els anys, va ser el rector dels Estudis Generals Gironins.

Altra notícia del peraladenc la tenim gràcies a què, l’any 1595, va ser un dels testimonis de l’examen del cirurgià de Joan Moret. Examen que solia tenir lloc a la capella de Sant Miquel de l’Ajuntament.

En l’obra Discurs sobre la pesta [...], Fabra estudia la pesta bubònica que afectà Occitània i el nord de Catalunya (1586-1589), que suposadament deuria viure directament.

El llibre és de petit format i, com a detall d’impressió, disposa de lletres capitals xil·logràfiques.

A l’inici de l’obra figuren diversos sonets en castellà i llatí dedicats al metge peraladenc, un d’ells del D. Regnes. L’autor escriu l’obra en català i la dedica al “Illustre y Molt Reverent Capitol y Canonges de la sancta iglesia de Gerona”.

Inicia l’explicació amb una descripció de la pesta i de les causes que la provoquen, segons creu, en bona part, ocasionades per l’aire. Recordem que no va ser fins el s. XIX quan es relacionà la pesta amb la picada de la puça i la manca d’higiene.

L’obra disposa, també, d’una sèrie de capítols en els quals ofereix consells per superar la pesta, uns encomanant-se a altes esferes divines i terrenals —Déu i els monarques— i, altres, en la millora de la salubritat i de l’alimentació, de la qual detalla tota classe d’aliments aconsellant quins són els més adequats pel consum del gènere humà.

Acaba, amb un apartat professional en el qual exposa fàrmacs, tractaments i aplicacions quirúrgiques pels malalts afectats.

Si comparem el llibre de Fabra amb aportacions coetànies d’altres galens ens adonem que l’extensió és considerable, 300 pàgs., versus 180 per l’obra d’Antoni Girauld i 150 per la de Joan Rafael Moix. La qüestió  és que Fabra explica que l’escriu empès per considerar que “en un mal de tanta importancia” “ques molt periudicial la desmasiada llanesa” que addueix a les aportacions dels seus col·legues.

Aquest és un llibre de gran raresa. En institucions públiques tan sols en localitzem un exemplar a la Biblioteca de Catalunya; aquest, és l’únic recollit en el “Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico (CCPB)”.

JULIÀ, Benet “Nota sobre el llibre mèdic de Lluís Fabra (1589)” AIEG, 25 (1981).

Exemplar conservat a la Bilioteca de Catalunya: